Les descarregues directes son una alternativa, els programes habituals de descarregues i bastant rapides.
Vull explicar-vos com ho faig jo això de descarregar arxius mitjançant descarregues directes,
Somii, doncs.
Accedeixo a una pagina on es faciliten els enllaços per poder descarregar els arxius, per exemple http://www.tumejortv.com
allà trio el arxiu que m’interessa adquirir,
a la plana del arxiu en qüestió trobo tot tipus d’informació en referencia al arxiu, i em facilita diferents enllaços per poder veure, descarregar, etc…
Un cop seleccionar descarregar arxiu,
s’obre una plana on es necessari introduir una contrasenya, (que ja et facilitant) en el lloc indicat i li dones per que descarregui,
encara però haurem d’espera uns 90 segons per acabar fen una descarregar normal o no se que tinguem un conte premium de Megaupload.
Per poder gaudir del arxiu descarregat, haurem de dir-li que el desi
Aquestes alçades ja hauria d’estar acostumat a que la vara de medi no es igual quan medeixo per mi que per tu.
M’explico, els polítics, per que avui el tema es de política, sovint per no dir sempre, acostumant a aplicar criteris diferents segons sigui l’historia, així dons defensen a capa i espasa els seus i quant son acusats de quelcom, irregularitats, o dels que sigui, a de prevaldre la presuncio d’inocencia, com es evident, però quan aquest acusant, algú per quelcom, llavors l’historia, com os deia, canvia … i bastant que canvia, en aquest segon cas la presuncio d’inocencia sembla que se la passin per un lloc que jo ser i vosaltres enteneu perfectament.
Con que no soc massa donat a les explicacions mireu això
A poques hores de començar el primer partit de la primera jornada de la temporada 09-10 de l’ACB i per tal de no perdem ni un sol partit he confeccionat un calendari el qual vull compartir amb tot aquell a qui pugui interessar
Al moment de crear el bloc, vaig tenir clar que no volia escriure sobre ordinador, informàtica o noves tecnològiques, entre altres per que segur que hi ha mil blocs que ho fan i possiblement millor que jo, però el fet de no haver trobat un lloc on es recomani la seguretat en sistemes operatius privatius de llibertat, de forma global, a fet decidir-me per fer aquest apunt, on pretenc fer unes recomanacions mínimes, de com em d’actuar per evitar comprometre la seguretat del nostre ordinador i enumera les amenaces mes danyines.
Partint de la base de que la seguretat 100% no existeix i de que la millor seguretat començar per la prevenció, aquesta es la forma i recomanacions, que jo os faria.
Sistema operatiu perfectament actualitzat, tot i que també es important tenir actualitzat tot el programari a la darrera versió, sobretot el programa antivirus, per tal d’evitar les vulnerabilitats que aquests poguessin tenir.
Tenir activat el tallafocs del ordinador, per evitar els atacs que es produeixen per el sistema que s’anomena força bruta.
També cal utilitzar un conte d’usuari d’escriptori sense drets d’administrador, per treballar de forma habitual amb el ordinador, així en cas d’instal·lar-se algun virus malintensionats, aquest funcionara amb els mateixos privilegis, que els que estem utilitzant en el moment de colarse i essent realistes poques son les vegades que em de menester permisos d’administrador per utilitzar el ordinador en el dia a dia.
Que el conte d’administrador del ordinador tingui contrasenya i que aquesta sigui tan forta com sigui possible, utilitzant, de forma aleatòria, a mes de majúscules, minuscules i números, tot tipus de símbols que podem trobar en el teclat i que siguin vàlids, aquesta recomenaciò de les contrasenyes també seria valida alhora de registrar-nos en planes, correus o qualsevol altre servei online.
Que parem el ordinador quan no l’estem utilitzant, inclòs desendollar-lo de la corrent.
També es convenient tenir instal·lat programari del tipus ccleener, per eliminar arxius temporals, i també programari del tipus spybot search and destroyer, per tal de netejar el ordinador de possibles robots.
Executar de forma regular els programes antivirus, netejador de dades personals i programa anti-robots.
A mes com a complement a aquelles persones que utilitzant programari del tipus p2p escanejar amb el programari antivirus tots i cada un dels arxius obtinguts en aquestes xarxes, i desconfiar de les medicines, vacunes o com vulgueu dir-li, que acompanyant a molts dels programes que es poden trobar en aquestes xarxes, ja que acostumen a estar, cada vegada mes, infectats amb codis maliciosos.
No s’ha de perdre de vista que les amenaces mes actives i cada cop mes populars, son aquelles dirigides, a intentar per diferents mitjans, aconseguir dades que després es poden utilitzar en contra nostre, sobretot per furta els nostres diners, la metodologia per intentar aconseguir les nostres dades, jo les resumiria de la següent manera.
Instal·lació de robots en el nostre ordinador, aprofitant la navegació per determinades planes d’Internet, que poden facilitar informació de determinats arxius on es guardant les contrasenyes de les planes web on estem registrats, contes de correu, planes d’entitats bancaries, etc…. o de les tecles que pressionen en el nostre teclat, amb la mateixa finalitat.
Atacs per força bruta, sense dubte el mes virulent, ja que per fer una comparació seria con tira a terra la porta del darrera i accedir, la finalitat es la mateixa.
Correus o spam, aquest es un atac mes refinat, ja que consisteix en enviar un correu electronic a la víctima, per dirigir-lo a una pagina d’Internet amb qualsevol excusa i allí instal·lar uns robots tal com es descriu mes amunt, fins i tot a vegades aquest correus simulen ésser de la entitat bancari de la víctima i un cop en la plana a mes d’instal·lar el programari maliciós l’hi demanat dades personals dels seus contes bancaris.
I ha moltes mes amenaces, però aquestes segons el meu criteri son les mes habituals. Internet es com la mateixa vida, oi que no deixaries la porta oberta en sortir de casa, a internet has de tenir la mateixa aptitud que tens en el dia a dia en la vida, s’ha d’ésser igual de desconfiat o igual d’incrèdul, exactament igual, però amb mes atenció, ja que ens les relacionem, molt mes.
No voldria acabar sense fer una darrera recomanació, desconfieu inclús de les alertes de seguretat, algunes han estat creades per vendre falsos antivirus i consulteu el vostre informàtic davant de qualsevol dubte
Estic realment preocupat, ja que com tot sabeu en la meva pagina d’internet http://www.xavicvilar.org, existeix en enllaç per descarregar l’emule que es programari per descarregar arxius p2p a traves d’internet, i tal vegada algú podria pensar que fomento les descarregues d’arxius per aquestes xarxes i que això pogués ésser algun tipus de ciberdelicte.
També estic preocupat perquè durant anys a les pagines grogues s’anunciaven clubs i mai ningú va pensar que es fomentava la prostitució.
Jo que soc un usuari de les xarxes p2p, per descarregar-me musica des de la plana de http://www.jamendo.com , per conectar-me de forma remota a altres equips o per descarregar-me l’ultima iso de la darrera versió d’Ubuntu del qual soc usuari, personalment estic preocupat per la pirateria, ja que des de fa algun temps el tema s’esta complicant cada vegada mes, i sembla que els dispositius de la Guardia Civil , que lluiten contra aquesta lacra social, no donant abast, fins i tot sembla ésser que es podrà contractar seguretat privada tal com ja es va fer a Euskadi per protegir els polítics que estaven amenaçats per Eta, i es que quan una situació així, es dona, esta clar, que s’ha de fer el que calgui per combatre la pirateria.
Per tant si cal que els vaixell espanyol que pescant a Sumalia, portin seguretat privada per combatre la pirateria i garantir l’integritat física de les persones que allí treballan, dons que la portin, ja que jo estic totalment en contra de la pirateria.
I per els que pensaban que això tenia a veure amb l’sgae els emplaço a escoltar al Benjamí Villoslada en el seu programa de radio, Mallorca en xarxa que s’emet per Ona Mallorca i que esta disponible en podcast i que escoltin la comparació que fa amb els antics venedors que passaven per les cases venen gel.
Desprès d’un temps de reflexió, degut al trasbals que em va suposa que hi haguésalgú que es gastes les peles en anunciar que deu no existia, que ens despreocupéssim i siguéssim feliços i uns altres que deien que probablement deu existia que no ens preocupéssim i que siguéssim feliços.
Trasbals per que que em pren en serio l’educacio del meu fill de quasi 6 anys d’edad, i que sempre, he dit que quan sigui gran jo vull que sigui feliç, no sabia que l’havia d’educar creient o no en un deu per tal de poder aconseguir aquesta felicitat, per el meu fill.
Peró no fa masses dies escoltant la radio (en format pod-cast) es varen esvair tots els meus dubtes, jo que mai e estat massa creient i que sempre e defensat que la bíblia era una llibre de ciènciaficció, ja no haure de decidir si per que el meu fill sigui feliç educa’l o no en un entorn de creença cap un deu.
Hi no haure de decidir, per que escoltant la radio vaig sentir, com un del locutor facilitava per antena el numero de mòbil de deu, i jo que creient no soc massa, peròtonto tampoc vaig pensar que si deu tenia mòbil no podia haver-hi cap dubte de la seva existència.
Per si algúl’interesa parlar amb deu el mòbil es 0031 0644244901 i el programa de radio en el que varen facilitar el número va ésser la rosa de los vientos que s’emet a ondacero
Darrerament han proliferat les cançons de hip hop, estil que personalment m’agrada, que tracten la lacra social de la violència de genera.
Des de no se quin ministeri d’Espanya s’ha fet enregistra un àlbum anomenat “Feminas” on es pot trobar la cançó “contraataque”, que entre d’altres i participa “Showa buga”.
També el madrileny “el Chojin” protegit del productor, mc i locutor “Fran T” a tret recentmenttt un tema anomenat “El final del cuento de hadas” en el seu darrer àlbum discogràfic.
En el àlbum “Un dia en suburbia” de polèmic “Nash”, també conte un tema dedicat a la violència de genera.
No han estat els primers en tracta el asunta des de la perspectiva musical, ni tampoc seran els darrers que ho facin, però si que son els mes indicats per fer arribar els mes joves, l’opinió de tots respecta a la violència de genera.
Be no se si els mc’s es promocionant cantant temes que puguin, tenir un cert impacte en el dia a dia, que serà que no, ja que ells nomes fan el que han fet sempre, protesta en forma de cançons el que no els agrada, o be la reivindicació de la societat en contra de la violència de genera, s’aprofita de que uns paios, amb el pantalons caiguts i gorres tortes al cap arribin cada dia a mes joves, i d’aquesta manera arribi també la consigna de que tots estem en contra de la violència de genera i de que aquest delinqüents no tenen cabuda en la societat.
Animo a tothom a escoltar aquestes cançons, ja que si el poder sobirà emana del poble, aquest son els portaveus dels nostres joves i ell diuen NO A LA VIOLENCIA DE GENERA
Estava espera’n els resultats del premis Goya, per inaugurà el bloc.
No soc seguidor habitual dels Goya, el que passa es que sabia que la pel·lícula “El truco del manco” estava nominada, i la veritat es que estava impacient per saber, quina resposta tindria una pel·lícula, on els actors no son actors de veritat, i a mes pertanyen a diferents col·lectius, ètnies , races, etc … en estat d’exclusio social. i que a mes tracte aquest tema l’exclusio social de persones per ésser gitanos, negres o tenir una minusvàlida.
Des de fa ja temps segueixo la pista a “El Langui“.Un Mc que actualment forma part del grup d’hiphop “La Excepción” i que es el protagonista de la pel·lícula, també es el autor de la banda sonora “A tientas“.El Langui interpreta a un jove amb paràlisis cerebral que viu en un barri marginal.
Al final, tres Goya’s, millor director novell per SantiagoZannou, millor actor revelació per “El langui“, i millor cançó original a “A tientas” de “El Langui“.
Probablement tota la premsa que parli dels Goya es centrara, en pel·lícules que han guanyat no se quants Goya’s, o que tal o qual actriu de moda a guanyat aquest o aquell guardo. Pero personalment penso que la veritable guanyadora del Goya a estat la pel·lícula “El truco del manco”, per que demostra que quan hi ha ganes de fer les coses es fan i punt i que hi ha temes que son interpretats millor per gent que coneix la prolematica que per actors.
Una pel·lícula on un gitano no es interpretat per un actor sinó per un gitano, una pel·lícula on un minusvàlid amb paràlisis cerebral no es interpretat per un actor sinó per un minusvàlid amb paràlisis cerebral, una pel·lícula on un pobre sense un duro no esta interpretat per un actor sinó per un pobre que no te un duro, on els yonquis no son actors sinóyonquis, on l’exclusino social no es invenció dels guionistes sinó real.
No soc, ni vull ésser critic de cinema, nomes intento seguir l’exemple de la pel·lícula i que ningú amb digui quina pel·lícula esta be i quina no.Serveixin aquestes línies com a tribut a Juan Manuel Montilla “El Langui” exemple de superació
Os la recoman-ho, a no ser que no os agradi que os diguin la veritat
Publicat per Xavi C. Vilar 
Publicat per Xavi C. Vilar 
Publicat per Xavi C. Vilar 
