Sense comentaris

Es pot dir mes alt, però no mes clar.

La excepcion

El truco del manco

Estava espera’n els resultats del premis Goya, per inaugurà el bloc.

No soc seguidor habitual dels Goya, el que passa es que sabia que la pel·lícula “El truco del manco” estava nominada, i la veritat es que estava impacient per saber, quina resposta tindria una pel·lícula, on els actors no son actors de veritat, i a mes pertanyen a diferents col·lectius, ètnies , races, etc … en estat d’exclusio social. i que a mes tracte aquest tema l’exclusio social de persones per ésser gitanos, negres o tenir una minusvàlida.

Des de fa ja temps segueixo la pista a “El Langui“.Un Mc que actualment forma part del grup d’hip hop “La Excepción” i que es el protagonista de la pel·lícula, també es el autor de la banda sonora “A tientas“.El Langui interpreta a un jove amb paràlisis cerebral que viu en un barri marginal.

Al final, tres Goya’s, millor director novell per Santiago Zannou, millor actor revelació per “El langui“, i millor cançó original a “A tientas” de “El Langui“.

Probablement tota la premsa que parli dels Goya es centrara, en pel·lícules que han guanyat no se quants Goya’s, o que tal o qual actriu de moda a guanyat aquest o aquell guardo. Pero personalment penso que la veritable guanyadora del Goya a estat la pel·lícula “El truco del manco”, per que demostra que quan hi ha ganes de fer les coses es fan i punt i que hi ha temes que son interpretats millor per gent que coneix la prolematica que per actors.

Una pel·lícula on un gitano no es interpretat per un actor sinó per un gitano, una pel·lícula on un minusvàlid amb paràlisis cerebral no es interpretat per un actor sinó per un minusvàlid amb paràlisis cerebral, una pel·lícula on un pobre sense un duro no esta interpretat per un actor sinó per un pobre que no te un duro, on els yonquis no son actors sinó yonquis, on l’exclusino social no es invenció dels guionistes sinó real.

No soc, ni vull ésser critic de cinema, nomes intento seguir l’exemple de la pel·lícula i que ningú amb digui quina pel·lícula esta be i quina no.Serveixin aquestes línies com a tribut a Juan Manuel Montilla “El Langui” exemple de superació

Os la recoman-ho, a no ser que no os agradi que os diguin la veritat